Recuperar la mirada sistèmica
Per a Jean Marie del Moral, mirar és molt més que registrar el que tenim davant. És obrir-se a allò que no es veu a simple vista, reconèixer els límits del propi punt de vista i acollir el misteri que conté tota realitat. La seva fotografia, com la seva veu, és una invitació a pensar des de la imatge i a qüestionar una societat que s’ha acostumat a mirar molt, però a comprendre poc.
D’aquí que defensi una educació de la mirada: una pedagogia visual que connecti ètica, política, art i coneixement. En un món saturat d’imatges, saber mirar és una forma de responsabilitat i –com també proposa l’economia circular– una forma d’estar al món des del respecte i la interdependència.
Mira a través d’aquest visor i captura una perspectiva sistèmica del món!
Vivim en el simulacre. Ens falta discurs, visió holística. No només a la política o l’empresa, també en l’activisme.
Jean Marie del Moral
Fotògraf
Quina mirada necessitam avui per entendre el món en què vivim?
Vivim en una mena de simulacre permanent on la realitat es confon amb la seva representació. En aquest context, el que realment escasseja és un discurs connectat amb el coneixement i amb una visió holística del món. Aquesta pèrdua de discurs també afecta la manera com entenem el progrés: si no recuperam una visió sistèmica, la transició cap a models com l’economia circular queda atrapada en eslògans buits i accions fragmentades.
Fas referència a la necessitat d’educar la mirada. Què implica això en un món tan saturat d’imatges com el nostre?
Estam literalment envoltats d’imatges, però no sabem mirar. L’educació de la mirada implica aprendre a veure més enllà del que és immediat, desenvolupar una sensibilitat que ens permeti captar la complexitat de les coses. És també una forma d’educar l’ètica: és comprendre que hi ha diferents mirades i que totes elles són legítimes.
Parles amb entusiasme de Braudel i la seva manera d’explicar el Mediterrani. Per què et sembla important recuperar aquesta mirada estructural i històrica avui?
Ell ens proposa una lectura del Mediterrani com un teixit complex, on la geografia, l’economia, la cultura i la història es fonen i interactuen lentament al llarg del temps. I aquesta mirada ens obre la porta a un pensament regeneratiu: una manera de veure i d’actuar que no separa les parts del tot, que no es conforma amb el curt termini i que confia en la força transformadora de les relacions.
En diversos moments, has defensat que cal aprendre de la natura. En què t’inspira, com a fotògraf i pensador visual?
La natura és la gran mestra. Ens recorda constantment la nostra petitesa i els límits dels nostres sentits. També és un model de disseny perfecte: tot està interconnectat, tot té un propòsit, res no es desaprofita. Si volem regenerar la nostra relació amb el món, hem d’aprendre a mirar com ho fa ella: de manera cíclica, interconnectada, generosa. Aquesta mirada, crec, és també l’essència de la fotografia que val la pena.
Parles també de la fotografia com un acte de concentració, adaptació i distància. Podem traslladar aquests principis a l’economia circular?
Per fer una bona fotografia no n’hi ha prou amb una bona càmera. Cal saber on col·locar-se, quan disparar, com adaptar-se a la llum. L’economia circular exigeix aquesta mateixa actitud: observar amb cura, entendre els ritmes propis de cada ecosistema, i actuar des del respecte i la precisió. Sense aquesta mirada atenta, les transicions queden atrapades en la superficialitat.
Vols continuar la conversa?
Te la transcrivim i aportam en format pdf. El temps estimat de lectura és 6 minuts
Descarregar