Compartim la gramàtica del trànsit circular

Glossari · les paraules del trànsit circular

Tota transformació requereix alguna cosa més que iniciatives, projectes o decisions: requereix també un llenguatge compartit. Quan els conceptes fonamentals s’anomenen amb claredat i es comprenen des d’un mateix horitzó, resulta més fàcil interpretar la realitat, reconèixer la direcció del canvi i avançar amb més coherència. Sense aquesta base comuna, augmenta el risc de superposar lectures diferents, desordenar les prioritats o actuar des de marcs que no sempre dialoguen entre si.

Perquè allà on existeix un vocabulari comú, creix la capacitat de comprendre la complexitat, d’alinear mirades i de sostenir decisions amb més consistència. Anomenar bé és, també, una manera de construir millor.

En la transició circular, les paraules no compleixen una funció secundària. No només descriuen, orienten. No només acompanyen l’acció, ajuden a fer-la possible

Aquest glossari neix precisament amb aquesta vocació: contribuir a consolidar un llenguatge comú que permeti fer més llegible l’enfocament de reN · Balears Circular Hub, facilitar marcs compartits d’interpretació i reforçar el vincle entre visió, estratègia i acció.

No se han encontrado resultados para ""

A
  • Actors amb impacte sistèmic

    Actors amb capacitat per incidir més enllà dels límits de la seva pròpia organització i contribuir a la transformació del conjunt del sistema.
  • Actors regionals / stakeholders

    Conjunt d’actors públics i privats, socials i del coneixement, implicats o potencialment mobilitzables a favor del trànsit circular.
  • Aglutinar

    Reunir i articular actors, coneixement i iniciatives al voltant d’una ambició compartida.
  • Avaluació inicial

    Exercici de diagnosi que estableix un punt de partida per identificar bretxes, desafiaments i oportunitats del trànsit circular.
  • Àmbits prioritaris d’acció

    Sis camps que orienten el trànsit circular: aigua, energia, aliments, materials, mobilitat i territori-mar. Permeten focalitzar els esforços d’inversió, innovació i governança.
B
  • Broker del trànsit

    Intermediari sistèmic neutral que facilita, articula i accelera el trànsit circular, connectant visió, planificació i execució. La seva funció consisteix a acompanyar processos, activar vincles entre actors, transferir intel·ligència econòmica i ajudar a ordenar la cooperació.
C
  • Capacitat de reciclatge

    Facilitat amb què un material pot reciclar-se en la pràctica i a escala, d’una manera tècnica, econòmica i operacionalment viable.
  • Capacitat de reparació

    Facilitat amb què un producte o component pot ser reparat per recuperar la seva funcionalitat i prolongar-ne l’ús.
  • Cicle biològic

    Conjunt de processos mitjançant els quals els materials biodegradables poden tornar de manera segura a la biosfera i contribuir a regenerar el capital natural. Inclou, entre d’altres, el compostatge i la digestió anaeròbica.
  • Cicle tècnic

    Conjunt de processos pels quals circulen productes i materials que no es consumeixen durant l’ús, amb l’objectiu de mantenir en tot moment el seu valor tan alt com sigui possible. Inclou estratègies com mantenir, compartir, reutilitzar, redistribuir, reparar, renovar, remanufacturar i, com a últim recurs, reciclar.
  • Circular Office

    Nucli estratègic i operatiu responsable de la gestió quotidiana del hub. Actua com a peça d’estabilitat entre visió, dinamització i execució.
  • Circular Squads

    Grups de treball especialitzats per àmbit prioritari d’acció. Constitueixen l’expressió més aplicada de la governança col·laborativa del hub.
  • Circularitat

    Condició, qualitat o grau en què un sistema, una activitat, una iniciativa o una solució incorpora els principis de l’economia circular, ja sigui eliminant residus i contaminació, mantenint productes i materials en ús o contribuint a regenerar la natura.
  • Ciutat circular

    Eix estratègic referit al conjunt de decisions i intervencions que es gesten o es despleguen en l’esfera col·lectiva per crear les condicions d’entorn que facilitin i sostinguin el trànsit circular. Es vincula especialment a la dimensió institucional, territorial i comunitària.
  • Clusterització

    Procés d’identificació, articulació i impuls de clústers per aprofitar interrelacions productives, generar massa crítica i obrir noves oportunitats de reespecialització.
  • Clúster

    Concentració geogràfica d’empreses i institucions interconnectades al voltant d’un determinat entorn productiu, que col·laboren estratègicament per generar beneficis compartits.
  • Coll d’ampolla

    Obstacle o restricció que limita o alenteix l’avanç d’un projecte, d’una cadena de valor o del mateix trànsit circular.
  • Competitivitat global

    Capacitat d’un territori per produir béns i serveis d’acord amb les exigències dels mercats i, al mateix temps, millorar de manera sostinguda la qualitat de vida de la seva població.
  • Compostatge

    Descomposició microbiana de la matèria orgànica en presència d’oxigen. En una economia circular, permet transformar subproductes alimentaris i altres materials biodegradables en compost utilitzable com a millorador del sòl.
  • Compra circular

    Eix estratègic referit al conjunt de decisions d’aprovisionament orientades a prioritzar productes, materials, recursos i serveis que afavoreixen el tancament de cicles tècnics i biològics, redueixen l'ús de materials verges i prolonguen el valor dels recursos que ja s'estan utilitzant.

  • Comunitat circular

    Xarxa activa d’actors, coneixement i iniciatives que sosté el trànsit circular i el converteix en una dinàmica compartida de transformació.
  • Connectar

    Posar en relació actors, capacitats, oportunitats i projectes per facilitar una cooperació efectiva i orientada a resultats.
  • Creació de valor a llarg termini

    Capacitat d’una organització per generar rendiment, resiliència i impacte positiu de manera sostinguda en el temps, més enllà del resultat financer immediat.
  • Criteris ESG

    Criteris ambientals, socials i de governança que permeten integrar la sostenibilitat en el nucli de l’estratègia i de la presa de decisions.
D
  • Digestió anaeròbica

    Descomposició microbiana de la matèria orgànica en absència d’oxigen. En una economia circular, permet transformar subproductes alimentaris, fangs d’aigües residuals i altres materials biodegradables en digestat i biogàs.
  • Dinàmica col·laborativa

    Conjunt d’accions coordinades i sistemàtiques d’aglutinació, intercanvi i retroalimentació d’informació, coneixement i experiència entre actors regionals per assegurar la seva implicació efectiva en el disseny i desplegament de l’acció.
  • Doble materialitat

    Enfocament que analitza simultàniament l’impacte de l’activitat d’una empresa sobre el seu entorn i l’impacte que els factors ambientals, socials i de governança tenen sobre la creació de valor de la pròpia empresa.
  • Durabilitat

    Capacitat d’un producte, component o material per continuar essent funcional i rellevant durant l’ús previst al llarg del temps. Pot ser física, tecnològica o emocional, segons el tipus de producte.
E
  • Economia circular

    Paradigma de producció i consum, restaurador per intenció i per disseny, que supera el model lineal d’extreure, produir, consumir i descartar, en la mesura que manté el valor funcional dels materials i els recursos durant el màxim temps possible, minimitza la generació de residus, evita l’extracció de materials verges i redueix tant la intensitat material com les emissions, alhora que obre noves formes de creació de valor.
  • Economia lineal

    Model econòmic basat a extreure recursos, fabricar productes, utilitzar-los i descartar-los al final de la seva vida útil. És un sistema intensiu en materials, generador de residus i pressió ambiental, que degrada els sistemes naturals.
  • Eixos estratègics

    Tres eixos que vertebren i escalen l’acció del trànsit circular: compra circular, negoci circular i ciutat circular. Operen com una lògica transversal que travessa els sis àmbits prioritaris d’acció.
  • Energia renovable

    Energia procedent de recursos que no s’esgoten en escales de temps rellevants per a l’economia. Inclou, entre d’altres, l’energia solar, eòlica, hidràulica, geotèrmica, oceànica i el biogàs procedent de digestió anaeròbica.
  • Enfocament col·laboratiu i multistakeholder

    Forma de treball que facilita la implicació dels actors del territori i reconeix que administracions, empreses, acadèmia, societat civil i altres agents han de participar en el disseny, la implementació, la monitorització i l’avaluació de les estratègies circulars.
  • Escalabilitat

    Capacitat d’una iniciativa o solució per créixer, replicar-se o estendre’s fins a generar efectes de transformació sistèmica.
F
  • Forward thinking col·lectiu

    Exercici compartit d’anticipació estratègica orientat a imaginar el futur, dotar-lo d’atributs i donar forma a una nova visió-regió. No és un exercici especulatiu, sinó una pràctica destinada a activar respostes regionals davant desafiaments locals i globals interconnectats.
  • Futur regeneratiu

    Horitzó de progrés centrat en les persones i en la natura, que no es limita a reduir impactes negatius, sinó que aspira a restaurar i millorar el capital natural i social, reforçant la resiliència i la prosperitat a llarg termini mitjançant la creació de més i nous tipus de valor.
G
  • Governança en xarxa

    Model flexible i multiactor orientat a alinear prioritats, coordinar esforços, fer seguiment i incorporar aprenentatge al llarg del trànsit circular.
H
  • Hub

    Node central de connexió que actua com a infraestructura estratègica i operativa per articular actors, fluxos, capacitats i recursos. No és només un aparador, sinó un dispositiu que transforma visió i estratègia en projectes, aliances i resultats tangibles.
I
  • Implementació

    Fase en què una estratègia o un full de ruta es tradueix en projectes, pràctiques, solucions i mecanismes de seguiment sobre el terreny.
  • Intel·ligència econòmica

    Conjunt d’accions coordinades i sistemàtiques de captació, tractament i distribució d’informació estratègica per analitzar, comprendre i anticipar les mutacions de l’entorn.
  • Intercanvi

    Ús d’un mateix producte per part de múltiples usuaris al llarg del temps. És una pràctica que permet retenir un alt valor en ampliar-ne la intensitat i el període d’ús.
  • Internacionalització

    Procés orientat a participar de manera activa i sostinguda en els fluxos globals de béns, serveis, capital, persones i coneixement vinculats a la generació de valor.
  • Inversió responsable

    Enfocament d’inversió orientat a la creació de valor a llarg termini a partir d’una pràctica empresarial que integra criteris de sostenibilitat i considera els interessos dels diferents grups d’interès.
L
  • Logística inversa

    Conjunt de cadenes i operacions destinades al flux invers de productes i materials amb finalitats de manteniment, reparació, reutilització, reacondicionament, remanufactura, reciclatge o regeneració.
M
  • Mantenir (en ús)

    Conservar un producte en un estat funcional, de qualitat i, quan correspongui, també estètic, per prevenir-ne el deteriorament i prolongar-ne el període d’ús.
  • Mapatge del sistema

    Etapa metodològica destinada a comprendre quins elements integren el sistema, quins actors hi intervenen, quines interrelacions mantenen i quines iniciatives circulars ja es troben en marxa.
  • Materials finits

    Materials no renovables en escales de temps rellevants per a l’economia. Inclouen metalls, minerals, combustibles fòssils i altres recursos la regeneració dels quals només és possible en escales geològiques.
  • Materials no verges

    Materials que ja han estat utilitzats prèviament en l’economia. Inclouen materials reutilitzats, reciclats, remanufacturats o recuperats, i també poden denominar-se materials secundaris.
  • Materials renovables

    Materials que es regeneren de manera contínua a una taxa igual o superior a la de la seva extracció o consum. Per formar part d’una economia circular, la seva producció ha de ser compatible amb pràctiques regeneratives.
  • Materials verges

    Materials que encara no han estat utilitzats en l’economia, ja siguin d’origen finit o renovable.
  • Mobilitzar

    Activar recursos, aliances, capacitats i esforços d’innovació i governança per impulsar un canvi real sobre el terreny.
N
  • Negoci circular

    Eix estratègic referit al conjunt de decisions que afecten les bases de creació de valor d’empreses i entitats, des del disseny de nous productes i serveis fins a la reformulació de processos i models de negoci. Persegueix evitar fugues de valor, corregir ineficiències i obrir noves oportunitats empresarials i professionals.
  • Nerve Center

    Espai de priorització estratègica i alineament multiactor dins del model de funcionament del hub. És una peça de governança concebuda per donar direcció, focus i coherència.
O
  • Oportunitats circulars

    Possibilitats de transformació identificades en els àmbits prioritaris d’acció a partir de l’anàlisi del sistema, de les bretxes detectades i de les prioritats assenyalades pels actors regionals.
P
  • Palanca de competitivitat

    Factor o capacitat estratègica que permet impulsar la competitivitat global d'un territori. Entre les principals palanques destaquen l’eficiència, la innovació i la sostenibilitat.
  • Principi estratègic del canvi

    Paper que assumeix l’economia circular com a gran vector de transformació del sistema turístic i de l’economia regional, per la seva capacitat per activar palanques de competitivitat i orientar una nova trajectòria de desenvolupament.
  • Producció regenerativa

    Forma de producció d’aliments i materials que no només redueix impactes, sinó que contribueix activament a restaurar i millorar els sistemes naturals, afavorint sòls sans, biodiversitat i una millor qualitat de l’aire i de l’aigua.
  • Productivitat

    Valor afegit generat per cada unitat de factor productiu utilitzada en el procés de producció.
  • Progrés circular

    Grau d’avanç efectiu del trànsit circular. No remet només a una intenció, sinó a resultats observables, mesurables i susceptibles de seguiment i monitorització.
  • Projectar

    Donar recorregut, visibilitat i escala a iniciatives, resultats i aprenentatges amb potencial transformador.
  • Projecte pilot

    Iniciativa concreta assajada en condicions reals per provar solucions, generar aprenentatge i preparar una eventual extensió o escalat.
R
  • Reciclar

    Transformar un producte o component en els seus materials o substàncies bàsiques per reprocesar-los com a nous materials. En una economia circular, el reciclatge constitueix una estratègia necessària, però d’últim recurs, ja que implica pèrdua d’energia i de valor integrat.
  • Redistribuir

    Desviar un producte del seu mercat o destí inicial cap a un altre usuari o context d’ús, evitant que es converteixi en residu i preservant-ne el valor.
  • Reespecialització productiva

    Procés de reorientació del teixit productiu cap a activitats, relacions i bases de coneixement capaces de generar més valor afegit, més productivitat i una millor posició competitiva.
  • Remanufacturar

    Reenginyeritzar productes o components per retornar-los a un estat equivalent o superior al d’un de nou, mantenint o millorant-ne el rendiment.
  • Renovar

    Retornar un producte a un bon estat de funcionament mitjançant la reparació o substitució de components, l’actualització d’especificacions o la millora de la seva aparença.
  • Reparar

    Operació mitjançant la qual un producte o component defectuós o malmès es retorna a un estat utilitzable conforme al seu ús previst.
  • Reutilitzar

    Ús repetit d’un producte o component per al mateix propòsit per al qual va ser concebut, sense modificacions significatives.
  • Roadmap circular

    Instrument de canvi que ordena i prioritza l’acció per transitar cap a un sistema turístic circular sobre la base de sis plans d’acció i un ampli catàleg de mesures concretes, viables i transformadores.
  • reN

    Moviment orientat a promoure i accelerar l’avanç cap a un futur regeneratiu a les Balears, a partir d’una reformulació estratègica transversal i d’ampli abast que materialitza una visió-regió compartida.
S
  • Sistema turístic

    Entramat complex d’institucions, activitats, recursos, béns culturals i dinàmiques socials que una regió articula per acollir el turisme i beneficiar-se’n. Constitueix una base àmplia, diversa, flexible i adaptable que concentra molts dels principals reptes de Balears, així com bona part de les seves solucions de futur.
  • Sistema turístic circular

    Lectura del sistema turístic des del prisma de l’economia circular, que integra cicles tècnics i biològics, subministrament de recursos, activitats vinculades a l’experiència turística, serveis de suport, societat i medi ambient en un mateix sistema d’interrelacions orientat a generar valor econòmic i social a llarg termini a partir d’un ús més eficient, circular i regeneratiu dels recursos.
T
  • Transformació

    Resultat estructural del trànsit circular quan aquest modifica de manera significativa el funcionament del sistema i dona lloc a noves formes de crear valor, operar i governar. No és un gest puntual, sinó un canvi d’ampli abast amb implicacions productives, socials i ambientals.
  • Trànsit circular

    Procés de transformació cap a una realitat regional de producció i consum basada en els principis de l’economia circular. Té naturalesa sistèmica i transversal, i exigeix coordinació intersectorial, governança i participació d’una àmplia diversitat d’actors per impulsar eficiència, innovació, resiliència i prosperitat a llarg termini.
V
  • Via de progrés

    Camí especialment idoni per millorar el posicionament de Balears, corregir desequilibris i avançar cap a noves aspiracions de benestar. En aquest marc, l’economia circular es planteja com una via de progrés per la seva capacitat per activar palanques de competitivitat.
  • Vida útil

    Període que transcorre des que un producte entra en ús fins que esdevé obsolet o deixa de poder-se recuperar a nivell de producte.
  • Visió-regió

    Mirada compartida de futur que permet fixar una ambició comuna i orientar els actors cap a una nova trajectòria de progrés, benestar i competitivitat global sostenible.

T'agradaria compartir amb nosaltres les teves inquietuds circulars?
Estarem encantats de conèixer-les

Contacta'ns