Sí, hi ha avenços. Ara bé, la realitat és que l’economia circular continua sent una pràctica marginal. I aquesta paradoxa no s’explica per falta de coneixement o tecnologia, sinó per obstacles estructurals: marcs legals inestables, finançament inadequat i una governança que premia accions a curt termini. Cal passar de parlar d’economia circular, a viure-la.  

Perquè una estratègia circular arreli de debò, cal activar cinc palanques que sovint passen desapercebudes: formació, visió compartida, entorn habilitador, finançament adaptat i dades útils que permetin mesurar i escalar el que funciona. I sí, el progrés és lent, però és possible. La clau és posar el focus en la implementació i celebrar cada avanç, per petit que sigui.  

Quan parlam de mirada sistèmica, sovint sona abstracte. Però a la pràctica, implica tres coses molt concretes: treballar des del territori, activar solucions reals i generar una visió compartida que alineï tots els actors. Això és exactament el que vàrem fer a Eslovènia. Al cap i a la fi, l’impacte real no neix de grans plans sobre el paper, sinó de processos sostinguts que generen confiança, aprenentatge i estructura.  

Quan es comença a implementar un full de ruta circular, és fàcil voler córrer. Però el progrés real no s’assoleix per velocitat, sinó per coherència i persistència. Per això, el primer que recomanaria a les Balears és començar amb una visió transformadora i sistèmica, no limitar-se a millores incrementals. Això vol dir començar per l’origen, en lloc de limitar-nos a gestionar els residus quan ja s’han generat.